El passeig comença en l'espai situat entre la desembocadura del riu Urumea i la platja de la Zurriola. Allà s'aixequen els dos cubs de vidre translúcid dissenyats per Rafael Moneo per al centre Kursaal, auditori i palau de congressos sobre el qual gira bona part de l'activitat cultural donostiarra. Va ser declarat com a millor edifici europeu en 2001 pel prestigiós Premi Europeu d'Arquitectura Mies Van der Rohe. Creuant el riu, entre les peculiars fanals del pont de La Zurriola, ens trobarem amb l'anterior seu dels grans esdeveniments, el teatre Victoria Eugenia, en restauració, que forma un entorn senyorial juntament amb l'hotel Maria Cristina. Pel carrer Bengoetxea, entrarem a la plaça de Guipúscoa, un agradable lloc envoltat de porxos en els jardins pot trobar des d'un estany amb cignes fins un rellotge floral, passant per un monument al músic José María Usandizaga. Un costat de la plaça està ocupat des de 1885 per la Diputació Foral de Guipúscoa. El carrer Churruca, una de les moltes vies de vianants, ens portarà a l'Avinguda de la Llibertat, centre bancari i de negocis, amb elegants construccions.
L'avinguda desemboca al passeig de La Concha, emblemàtic lloc de passeig sobre la platja del mateix nom. Sense perdre de vista la badia, el passeig arriba al palau de Miramar, que va fer construir la reina regent Maria Cristina a estil anglès. El monticle en el qual s'ubica el palau reial i els seus jardins separa dues platges contigües, la de La Concha i la d'Ondarreta. Des d'aquest lloc, la vista de la bella badia en forma de petxina, amb l'illa de Santa Clara al centre, és esplèndida. Passant sota el túnel de vianants del Pic de Loro, passarem als jardins de la platja d'Ondarreta. Al fons, el passeig del Tennis conclou a El Peine del Viento. La urbanització en granit de l'arquitecte Peña Ganchegui és l'avantsala a les tres peces d'acer que s'agafen a les roques i desafien al mar. Un espai màgic que impressiona encara més els dies de fort onatge.Basílica de Santa Maria del Coro. Cada 14 d'agost, amb l'acte religiós i musical de la Salve, els fidels s'apinyen dins i al voltant de l'església que recorda a la patrona de la ciutat, la Mare de Déu del Cor, i al seu patró.
La basílica de Santa Maria s'enfronta a distància per mitjà d'un eix amb la catedral del Bon Pastor i es relaciona visualment també amb la parròquia de Sant Vicent , situada a l'extrem oposat del carrer 31 d'agost. Construïda al segle XVIII amb ajuda de la Reial Companyia Guipuscoana de Caracas, combina elements gòtics, barrocs i neoclàssics. El grandiós temple rendeix culte als dos patrons de la ciutat , Sant Sebastià, present en una escultura de la façana i en un llenç l'altar major, i, per descomptat, la petita Mare de Déu del Cor, situada ja no en el cor sinó en un cambril de l'altar major.